En vista dels fets succeïts durant aquesta semana, des de la Secretaria de Feminisme de la Joventut Comunista de Catalunya, volem compartir amb vosaltres la següent reflexió.

Aquests últims dies hem viscut una dolorosa però necessària campanya per assenyalar diversos agressors masclistes del panorama artístic. L’ex dolçainer d’Obrint pas, Pirats Sound Sistema, el cantat d’Atzembla, Txarango, Lágrimas de sangre o, Ìtaca Band són només alguns dels noms que han anat sonant aquests dies.
Indigna encara més quan aquestes agressions ocorren en espais compartits i polititzats, bandera de causes socials i espais de lluita contra les opressions. Reconèixer els fets i fer autocrítica és l’única manera d’avançar cap a un escenari on aquestes accions no se segueixin reproduint. Per com ens han educat és normal tenir comportaments masclistes: el que cal és corregir-los abans que els hagin d’assenyalar. Idealment, les víctimes no han de ser les que s’exposin denunciant-ho: molt menys que siguin les que han de suportar tot l’assetjament que s’inicia en posar-se al punt de mira.
No obstant això, tots hem estat criats sota una societat patriarcal i és imprescindible que passem per un procés de desconstrucció.
Per això és encara més indignant que els acusats es rentin les mans amb comunicats victimistes (Ítaca Band, Lagrimas de sangre, Antonio Castelo, Izal…) o guardin silenci. La disculpa i la rectificació dels comportaments són necessàries per no viure en una societat reaccionària que ens enfronti contínuament i que aparti a les dones dels espais polititzats perquè estan plens d’agressors. Junts i juntes hem de fer el camí cap a una revolució lliure de qualsevol tipus de violència masclista.

Secretaria de Feminisme de la JCC

Barcelona, 11 de maig de 2018

Labels: Catalunya, Joventut Comunista de Catalunya, Youth